22 d’abr. 2014

Salut i natura a Santes Creus





Arriba el bon temps i amb ell les ganes de sortir a descobrir llocs per passejar en família o per fer esport a l'aire lliure.

Santes Creus ofereix al visitant activitats complementàries a la ja coneguda passejada monacal entre les parets de pedra del Monestir Cistercenc. Enllà dels seus murs el paisatge s'obre entre camins de terra per descobrir boscos ombrívols, vinyes generoses, cabanes de pedra seca, superbes construccions templeres, masos que expliquen l'arquitectura agrícola, cellers cooperatius que reflecteixen la productivitat d'altres èpoques, pobles deshabitats on el silenci parla. 

Ben calçats, amb sabates o amb rodes, avui us recomano diversos recorreguts des de Santes Creus. Una opció sempre interessant per combinar gastronomia, arquitectura, història, cultura, esport i natura. 

Una bona manera de gaudir de l'entorn seria començar per la ruta pels voltants de Santes Creus, de 10 km. Però en trobem de més curtes, com anar a contemplar cabanes de pedra seca prop de Santes Creus, per a passejar en família mentre es fa l'hora de dinar o per a fer baixar l'àpat.

També podeu optar per arribar-vos als pobles del voltant. De Santes Creus a Vila-rodona, en una passejada circular de 12 km on podreu descobrir molts trams del riu Gaià, de Santes Creus al Pont d'Armentera, de només 7 km, i de Santes Creus a l'Albà, no arriben als 12 km, en ruta circular.

No cal dir que aquestes són les passejades aptes per a totes les edats. Per als més agosarats hi ha rutes de tots els nivells, per fer-les a peu o en bicicleta. A més de la coneguda Ruta del Cister, cal recordar que des de Santes Creus es pot arribar arreu. 

Per a comprovar-ho us convido a buscar la ruta que més s'adapti a les vostres expectatives a la pàgina de wikiloc on hi ha aportacions més que notables per gaudir de l'esport i la natura a Santes Creus. 

Font: http://es.wikiloc.com/wikiloc/find.do?t=&d=&lfr=&lto=&src=&act=&q=SANTES+CREUS
Fotografia: Dolors Palma

11 de nov. 2013

Creus al Monestir




 
De vegades, quan tenim temps per passejar el silenci, la mirada deixa de veure la magnitud que se'ns mostra per entretenir-se a descobrir llums i formes que passen sovint desapercebudes. Avui he buscat creus al recinte monacal. Creus de ferro, de fusta, de pedra, de llum, d'ombra... Una divertida passejada i una relaxada experiència.

Aquesta és una petita mostra. Aquí no les puc penjar totes. Si en voleu veure més, us convido a tafanejar l'àlbum del facebook.


6 d’ag. 2013

La Creu de Terme



La creu és la primera construcció arquitectònica que es troba en arribar a Santes Creus. Es pot veure a mà esquerra, donant la benvinguda al viatger, just abans de creuar el pont de pedra que dóna accés al poble. Es desconeix la seva ubicació original, tot i que se sap del cert que no era aquesta.

A la creu es poden veure elements de tres èpoques distintes. A la seva publicació “El Monestir de Santes Creus” Cèsar Martinell la descriu amb precisió: “L’escalinata és vuitavada i porta la data “1652”.  A la part alta hi ha el pom de la creu, obra plateresca del segle XVIè, amb primoroses capelletes que contenen imatges, damunt d’un nus gòtic amb l’escut d el’abat Porta (1380-1402), el qual procedeix amb tota seguretat d’una creu anterior.”

En Martinell escriu això l’any 1929 i diu:“en aquesta creu manca la part essencial del cim”. L’obra, però, fou reconstruïda l’any 1948 i, des d’aleshores està coronada amb una creu de pedra.


Enllaços relacionats:




8 d’abr. 2013

Les confraries de Santes Creus



imatge: dolors palma
Les confraries eren comunitats laiques unides per vincles comuns, professionals o religiosos sota la devoció d’un Sant o Santa.

Durant el anys de vida monacal, la parròquia de Santa Llúcia acollia feligresos de Santes Creus i de les contrades del voltant. Hi van arribar a haver quatre confraries, alguna molt activa i d’altres més modestes.

Confraria de la Mare de Déu del Roser.

Data de l’any 1708 i, a més de la gran majoria de les famílies de la parròquia, també eren confrares tots els monjos del monestir. En els seus inicis aquesta confraria tenia seu a l’església de del monestir, fins que es va traslladar a l’església de Santa Llúcia, on van col·locar el retaule del Roser, cremat l’any 1936.
La confraria era presidida pel Pare Vicari i la celaven dues sagristanes, una d’Aiguamúrcia i altra de Les Pobles.

Confraria de Santa Llúcia

Si la confraria del Roser va ser la més vigorosa, la de Santa Llúcia fora la més popular. Comptava com a confrares amb els feligresos de la parròquia i era estesa als pobles de la rodalia. La confraria era regida per un sagristà

Confraria de Sant Isidre

Era la confraria dels pagesos però no se’n sap gaire cosa més.

Confraria de Sant Sebastià

Aquesta confraria estava integrada per gent de Les Pobles, tot i que mai no va tenir gaire activitat. Tenia cura del culte de la capella de Sant Sebastià, situada al bosc que té el mateix nom, avui dia completament enrunada.


18 de febr. 2013

Rutes des de Santes Creus



Santes Creus no és només un Monestir, o no hauria de ser-ho. Santes Creus forma part de la història dels seu entorn, dels seus espais naturals, de les seves explotacions agrícoles, del paisatge que l’envolta.

Però tot això resta encara poc explorat. Ho demostra el fet que hi hagi tan poca informació publicada que permeti recórrer un indret natural excepcional. Amb un espai, PEIN a tocar del poble, amb una concentració més que respectable de construccions en pedra seca, amb un riu dels millors conservats de Catalunya -que, també val a dir, deu ser gràcies a aquest anonimat.

A l’entorn de Santes Creus es poden veure construccions trempleres úniques a la comarca, tant per la seva importància històrica com, malauradament, pel seu estat de deteriorament. 

El municipi compta, a tocar del poble de Pla de Manlleu, amb un espai preparat per a zona d’escalada amb múltiples vies ferrades de diferents nivells. Actualment els accessos estan  descuidats i fins i tot la majoria de veïns desconeixen aquest equipament esportiu natural.

Santes Creus és un conjunt excepcional d’espais que es poden contemplar passejant o pedalant. On es pot gaudir de construccions cistercenques, templeres o agrícoles i on es poden desenvolupar activitats esportives com el trekking, el ciclisme o l’escalada. 

RUTES DES DE SANTES CREUS **

En bicicleta:


A peu:


** Si algun enllaç deixés d'estar actualitzar s'agrairà el comentari.

5 de febr. 2013

Els signes de les pedres



D’hipòtesis sobre les marques gravades a les pedres de moltes construccions medievals n’hi ha unes quantes. La més acceptada actualment manté que es tractava de signatures que els picapedrers utilitzaven per a identificar-ne l’autoria i facilitar la posterior liquidació o cobrament del treball.

Segons un article d’Ivan Herrera Michel sobre els signes dels picapedrers: 

No tots aquests signes i marques són iguals i ha resultat gairebé impossible trobar algun patró de distribució. A vegades es relacionen amb lletres dels alfabets llatins, fenici, etrusc, brahmi, arameu, itàlics, nordafricans, rúnics, etc. Altres vegades, són representacions d'eines de l'ofici, o de l'imaginari de l'època, o simplement fruit de la creativitat de l'autor. Tanmateix, alguns picapedrers van signar pedres amb el seu propi nom anteposant-li l'expressió “me fecit”.”

imatges: dolors palma
Al Monestir de Santes Creus, però, es poden trobar algunes pedres amb imatges tan treballades que es considera que podrien formar part de pedres aprofitades. Tal vegada proves  fallides de gravats o d’escultures. Una mena d'esborranys que van ser desestimats per als seus objectius inicials i es van aprofitar com element constructiu. Aquesta teoria podria estar avalada pel fet que una de les imatges, la d’un castell, es troba repetida i es podria correspondre al gravat de l’escut heràldic de la família Castellet, que es troba a una de les tombes del Monestir, situada al costat dret de la sala capitular.




FAULA DEL PICAPEDRER

Hi havia una vegada, fa molts anys, un regne molt bonic on la gent era molt feliç.

Els reis vivien en un castell molt gran de pedra que estava a prop d’un bosc d’oms i  d’un llac de tranquil·les aigües blaves on es podia pescar i passejar en barca. A l’oest hi havia una gran muntanya.

La filla dels reis es deia Teresa i era la princesa d’aquest conte.

La princesa Teresa sortia tots els dies a fer un tomb pels voltants del castell. Un dia va conèixer un picapedrer anomenat Pere que treballava a la cantera que estava a la falda de la muntanya.

Teresa i Pere s’enamoraren, es prometeren amor etern i decidiren casar-se.

Però quan el rei s’assabentà que la filla volia casar-se amb en Pere s’enfadà moltíssim i digué a la princesa:

- La meva filla no es pot casar amb un simple picapedrer! Una princesa com tu hauria de casar-se amb algú molt poderós, ambla persona més poderosa de la Terra!.

Aleshores el rei manà cridar a tots els savis del seu regne i per demanar-los que estudiessin qui era els més poderós del món. Els savis es tancaren en una cambra del castell durant set dies i set nits per pensar i pensar, fins que van descobrir qui era la persona més poderosa de l’Univers.

- Majestat, digué el savi més vell al rei, el Consell de savis s’ha reunit durant set dies i set nits i ha arribat a la conclusió que el més poderós de l’Univers és el Sol, perquè amb els seus rajos ens dóna llum i escalfa tota la terra per a que puguem viure.

Digué el rei:
- Teniu raó. Sembla que el Sol és el ser més poderós.
I ordenà amb veu potent:
- Que vingui el Sol!
Manaren cridar el Sol i el rei li digué:
- Sol, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de la Terra i vull que et casis amb la meva filla,  la princesa Teresa.
I el Sol contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb la teva filla, però hi ha algú que és més poderós que jo.
- Qui pot ser més poderós que tu? – Preguntà el rei
- El Núvol, respongué el Sol, perquè quan es posa davant no deixa passar els meus rajos.
 
Aleshores, digué el rei:
-Que vingui el Núvol!
Quan arribà el Núvol el rei li va dir:
- Núvol, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de la Terra i vull que es casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I el Núvol contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb la princesa, però hi ha algú que és més poderós que jo.
I va dir el rei:
- Qui és més poderós que el Núvol?
- El Vent, contestà el Núvol, perquè quan es posa a bufar amb mou amb facilitat d’un lloc a l’altre.

Aleshores digué el rei:
- Que vingui el Vent!
Quan arribà el Vent el rei li digué:
- Vent, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de la terra i vull que et casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I el Vent contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb la teva filla, però hi ha algú que és més poderós que jo.
I digué el rei:
- Qui és més poderós que el Vent?
- La Muntanya, contestà el Vent, perquè encara que jo bufi amb totes les meves forces no puc moure ni un centímetre a la poderosa Muntanya.

Aleshores digué el rei:
- Que vingui la Muntanya!
Però la Muntanya no podia moure’s, així que el rei va haver d’anar a la muntanya. I li digué:
- Muntanya, he vingut fins aquí perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de la Terra i vull que et casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I la Muntanya contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb la teva filla però hi ha algú que és més poderós que jo.
I el rei digué:
- Qui pot ser més poderós que la Muntanya?
- El picapedrer!, contestà la Muntanya, perquè tots els dies m’arrenca un tros  del meu cos per a fer pedres.

Aleshores el rei va comprendre que totes les persones, encara que semblin éssers insignificants, són importants i va permetre la seva filla casar-se amb el picapedrer Pere.

I conte contat, conte acabat. 


Per ampliar informació sobre els picapedrers i els seus signes: