12 de febr. 2010

Diner de velló

Diu el diccionari que velló és el conjunt de llana que cobreix el cos d’un animal llanut. Velló, però, era també l’aliatge compost de plata i coure que s’utilitzava per a fer monedes en èpoques d’escassetat de metalls nobles i de devaluació monetària.

No he trobat cap informació que vinculi la moneda amb el Monestir, ni amb l'Orde, però m’ha fet gràcia compartir la imatge d’un diner de velló amb la creu característica del Monestir Cistercenc de Santes Creus, i que forma part encara de l’escut municipal. Una creu patriarcal pomejada a les seves puntes.

Segons es recull al llibre Els Vitralls del Monestir de Santes Creus i la Catedral de Tarragona, l’emblema del cenobi fins al finals del segle XIII, inicis del XIV, era una creu dins d’un cercle blanc. La creu patriarcal pomejada no fou adoptada com emblema del cenobi fins al segle XVII, tot i que sembla que s’han trobat documents anterior amb aquest símbol dibuixat.

3 de febr. 2010

Entorn de Santes Creus pel GR-172

Caminar les muntanyes és una sana afició a l'abast de totes les butxaques (fins ara). Pels voltants de Santes Creus hi ha camins molt trepitjats i d'altres que són ja desconeguts per la majoria dels vilatans. D'aquests, alguns van desapareixent amb la memòria de la gent més gran i sovint la malesa o les màquines de llaurar acaben d'esborrar-los de la cartografia.
Refer i conservar un camí és recuperar un espai natural per al gaudi de tothom. Aquesta proposta del Palau Robert forma part d'un itinerari de Gran Recorregut. Una curta passejada que tant pot servir per despertar la gana com per cremar les calories d'una generosa calçotada.

"S'arriba a Santes Creus per l'AP-2 (sortida 11) i, tot seguit, per la carretera TP-2002 que passa per Vila-rodona i arriba a Santes Creus. Se segueixen les indicacions que porten al monestir. Es pot aparcar a la mateixa plaça del monestir (Sant Bernat) o bé a la zona d'aparcament que hi ha al mur que envolta el monestir. A la plaça de Sant Bernat hi ha l'entrada del monestir, l'Ajuntament i l'oficina de turisme.
0,00 km (313 m). Es comença a la plaça del monestir. Mirant la façana del monestir, al cantó esquerre de la plaça es veu un túnel: es continua passant per sota del túnel (carrer de la Ferreria), que és un carrer estret amb un pendent lleuger que permet sortir del recinte monàstic. Se surt al carrer de Pere el Gran, es fa la pujada que porta fins a la carretera i se segueix baixant per la carretera a mà esquerra. Als 100 m puja una pista cimentada a mà dreta on hi ha la senyalització del GR 172 en direcció al Pont d'Armentera: se segueix aquesta pista.
1,30 km (327 m), 0 h 22 min. Bifurcació: es pren el camí de la dreta que puja seguint la senyalització del GR 172. Al cap de 2 min, al cim de la pujada, hi ha un senyal que indica l'església de Montagut: es continua pel camí de l'esquerra seguint en aquesta direcció.
3,60 km (422 m), 0 h 53 min. Bifurcació: se segueix pel camí de l'esquerra seguint la direcció de l'església de Montagut.
3,75 km (413 m), 0 h 55 min. Hi ha un encreuament de tres camins: en aquest punt s'abandona la senyalització i es continua pel camí que baixa immediatament a l'esquerra.
5,50 km (339 m), 1 h 22 min. Bifurcació. Hi ha un camí que puja a la dreta i un camí que puja a l'esquerra: se segueix per l'esquerra. A partir d'aquí es retroba la senyalització del GR 172.
6,80 km (327 m), 1 h 42 min. S'arriba a una bifurcació i se segueix pel GR 172 en direcció a Santes Creus. A partir d'aquí es refan els primers 1300 m amb què s'ha començat la ruta.
8 km ( 313 m), 2 h 00 min. Tornada a la plaça del monestir."

Palau Robert. Rutes turístiques