7 de febr. 2011

El tribut de les cent donzelles. Llegenda de Santes Creus

  Explica la llegenda que Ramon Berenguer, “princep de Aragó e Compte de Barcelona”, havia d’anar a Almeria a lluitar contra “les gents barbares e Infels”.

  Per acompanyar el Compte foren convocats tots els barons dels principat de Catalunya. El noble Galcerà de Pinós fou elegit almirall per aquesta croada i acompanyà el seu Senyor a la guerra. Després d’assetjar la ciutat entraren en batalla i el baró Galcerà de Pinós fou pres per l’enemic. Amb ell es deixà prendre també el seu company Senservi, Senyor del “Castell del Suill” que, malgrat la insitència d’en Galcerà perquè fugís, va voler compartir el destí del seu senyor.

  Els sarraïns es van apressar a treure els dos captius de la ciutat i dur-los a una de les seves viles. Per això, quan el príncep i els barons van guanyar la batalla a Almeria els dos barons van restar presos a mans de l’enemic, on romandrien més de cinc anys.

  Durant aquest temps el pare de Galcerà de Pinós, en Pere de Galcerà, decidí anar a veure en Ramon Berenguer, per demanar que intercedís pel seu fill i fes quelcom per alliberar-lo. El Compte, recordant la valentia i la lleialtat que sempre li havia demostrat el seu vassall, decidí enviar un missatger per demanar al rei sarraí si el baró era viu i què es demanava pel seu alliberament. El missatger tornà amb una llista de condicions on es llegia: “cent milia dobles de or, e cent draps de or de tauris, e cent caballs blanchs, e cent vaques bragades, e cent nines ponzelles”. L’esmentada llista fou lliurada al pare de Galcerà que vengué bona part del seu patrimoni per aconseguir el rescat però no podia de cap manera reunir les donzelles que li demanaven. Desesperat, convocà tots els homes de la seva baronia per explicar-los la situació i els vassalls prometeren que li donarien les cent donzelles que necessitava. 

  “ço es que aquells quin tenien tres ne donaven dues, e aquells quin tenien dues ne donaven una, e aquells quin havien una gitaven forts quala yria”. Totes cent foren trobades dins la baronia de Pinós i en Pere de Galcerà reuní cent “prohomens” per portar el rescat i les donzelles al rei d’Almeria i recuperar el seu fill. S’encaminaren,doncs, cap al port de Salou, on haurien d’esperar la nau per embarcar.

  S’explica que, entretant, el noble Galcerà de Pinós passava els dies a la presó encomanat al seu màrtir monsenyor Sant Esteve i demanant dia rere dia, nit rere nit, la seva pietat i clemència per tornar-lo a reunir amb els seus familiars i amics. Expliquen que “la potencia Divina que may fal a aquells qui de bon cor lo reclamen” i que els seus precs van ser escoltats. Així, doncs, un vespre va veure una gran claror a la cel•la i aparegué el màrtir Sant Esteve. En veure el baró espantat li digué que no tingués por de res, que Déu l’enviava en resposta a les seves pregàries. El prengué de la mà i el tragué de la presó davant la mirada astorada de tots els guardes. Cap d’ells va poder moure un dit per impedir la fugida. 

  Ja estaven arribant a Salou, per embarcar, els cent prohoms amb les cent donzelles i el rescat quan es creuaren amb Galcerà de Pinós que en assabentar-se dels sacrificis que estaven disposat a fer el seu pare i la seva gent va donar gràcies a Déu i va voler compensar-los per tanta generositat. Diuen que, en tornar per Tarragona, va fer vestir totes les donzelles “la meytat de vert e de vermell” i pagar els seus dots de matrimoni amb els seus propis béns. També va ordenar eximir les dones d’aquells generosos vassalls de l’obligació de remença. 

  Diuen que el noble baró visqué molts anys i fou molt generós, especialment amb les parròquies de la seva baronia. Escollí passar els seus darrers dies de vida al monestir de Santes Creus, ja que havia estat un dels tres barons que ajudaren a edificar-lo. Prengué els hàbits de monjo poc abans de morir i fou enterrat junt amb els altres barons. No ha estat l’únic de la casa enterrat al monestir. També tenen tomba “alguns de sos fills o nets ab lurs mullers, e altre de la casa de pinós”, que van continuar donant grans “caritats de lurs pecunies” per edificar el monestir. Aleshores va ser aixecada una capella en honor a Sant Jaume Apòstol per fer misses en commemoració de tot el llinatge Pinós.

* Adaptació de relat recollit al llibre Real Monasterio de Santes Creus de Joaquim Guitert
Dolors Palma. Santes Creus