8 d’abr. 2013

Les confraries de Santes Creus



imatge: dolors palma
Les confraries eren comunitats laiques unides per vincles comuns, professionals o religiosos sota la devoció d’un Sant o Santa.

Durant el anys de vida monacal, la parròquia de Santa Llúcia acollia feligresos de Santes Creus i de les contrades del voltant. Hi van arribar a haver quatre confraries, alguna molt activa i d’altres més modestes.

Confraria de la Mare de Déu del Roser.

Data de l’any 1708 i, a més de la gran majoria de les famílies de la parròquia, també eren confrares tots els monjos del monestir. En els seus inicis aquesta confraria tenia seu a l’església de del monestir, fins que es va traslladar a l’església de Santa Llúcia, on van col·locar el retaule del Roser, cremat l’any 1936.
La confraria era presidida pel Pare Vicari i la celaven dues sagristanes, una d’Aiguamúrcia i altra de Les Pobles.

Confraria de Santa Llúcia

Si la confraria del Roser va ser la més vigorosa, la de Santa Llúcia fora la més popular. Comptava com a confrares amb els feligresos de la parròquia i era estesa als pobles de la rodalia. La confraria era regida per un sagristà

Confraria de Sant Isidre

Era la confraria dels pagesos però no se’n sap gaire cosa més.

Confraria de Sant Sebastià

Aquesta confraria estava integrada per gent de Les Pobles, tot i que mai no va tenir gaire activitat. Tenia cura del culte de la capella de Sant Sebastià, situada al bosc que té el mateix nom, avui dia completament enrunada.